Cadascú de nosaltres és ell i les seves màscares: les que dia a dia, ens inventem, per tal de projectar, com en una pantalla translúcida, el que som. L'home que escriu versos és com l'home corrent; la màscara que ens defensa i, secretament, ens revela es pot dir en mots escrits, o en la conducta diària. Tot és un descompartir distàncies: jo i el que fa els meus versos. Un de sol?
Alguns poetes Antonio Machado, Fernando Pessoa són molts: tenen altres màscares del jo, altres homes amb biografia pròpia, que també són ells. Fars Tabrïz, el poeta iranià llegiu el llibre Quatre mil mots, és una màscara de Pere Quart, el qual és, al seu torn, una màscara de Joan Oliver. Cadascú de nosaltres, com ell, té una part de Fars Tabrïz, màscara exòtica, blanquíssima i cruel.
Segon dietari (1980-1982). Barcelona: Edicions 62, 1982: 136